COMPANY I POESIA RETROBADA

Joan Corominas i Requena
BIR Nº 1 – Platja de l’Aaiun – octubre-desembre 1973
Regiment Mixt d’Enginyers nº 9 Transmissions Villa Cisneros de gener a desembre 1974
Carles Porta i Fernandez
BIR Nº 1 – Platja de l’Aaiun – 3ª cia – octubre-desembre 1973
Regiment Mixt d’Enginyers nº 9 Transmissions Villa Cisneros i Aargub de gener a desembre 1974

---

---

A la caserna del Farnesio a “Villa Cisneros” hi havia una biblioteca on no hi anàvem a llegir, sinó a escriure cartes: A la nòvia, a la família i a estudiar en llibres propis, segurament pel poc interès que tenien els llibres que hi havia a la prestatgeria d’aquell lloc… això sí, tenia unes taules i unes cadires que recordaven un col.legi i sobretot hi havia un relatiu silenci, que per escriure s’agraïa . Una de les tardes hi estava amb l’amic Coromines i jo a més de escriure les cartes a la família em donava per fer dibuixets i algun poema. El Coromines em va preguntar que què feia. I en dir-li que escrivia un poema, em va dir que si el podia llegir. Al cap d’una estona es va fer la hora de plegar i ens vàrem anar cap a la companyia i segurament a la cantina a prendre una copa, mentre esperàvem que es fes l’hora de sopar.
Ara després de tant de temps que ens hem tornat a trobar, hem parlat de tot i de les estones que havíem passat a la biblioteca, i vaig fer-li el comentari que la poesia que vaig escriure en una llibreta, mai més no l’he trobada … Al dia següent i per sorpresa, rebo un correu electrònic, amb un full escanejat amb la poesia escrita amb la seva lletra… Aquell dia a la biblioteca se la va copiar en un llibre de text que ell utilitzava per estudiar. Després de 34 anys i gràcies a en Coromines, he pogut recuperar el poema…
Any 1974, poema escrit a la biblioteca de la caserna del “Tercio Sahariano Alejandro Farnesio” Villa Cisneros (Sàhara A.O.E.).

Desert.

Terra oblidada per la naturalesa,
sense ombra que donar,
la teva pell es crema silenciosament.

Seques estan les teves entranyes
de no conèixer el plor de la vida.

El teu únic amic és l’aire,
que et treu la ferida de la meva petjada.

Si algun dia pots cridar,
demana vida a la vida,
que ningú més que tu se la mereix.
(No és pel que diu, sinó per la sorpresa de recuperar-lo…)

MISSIÓ AL SÀHARA

Joan Corominas i Requena

Regimiento Mixto de Ingenieros nº 9 Transmisiones Villa Cisneros Sahara A.O.E. des de Gener fins a Desembre de 1974

Se’m fa difícil recordar amb precisió les dades però el que tot seguit explico devia succeir molt probablement entre els mesos d’abril i juny del 74.
Tot va començar a primera hora de la tarda, just després del dinar. En arribar a la companya em vaig trobar que el sergent Naranjo ( els que el van conèixer recordaran que era una bona persona i mantenia amb la tropa una certa cordialitat ) estava muntant una operació amb l’objectiu final de recuperar el seu cotxe que per causes difícils d’explicar s’havia quedat avariat a Aargub. L’operatiu el composaven més o menys dos o tres jeeps i un camió.
A l’anada el viatge va ser normal. En arribar al final de carretera asfaltada en direcció a l’Aaiun vam girar a la dreta, just al fons de la ria, i el camí es va convertir en una mena de pista a trossos un pedregar i a trossos amb restes d’asfalt que semblava que s’hagués caigut més que no posat.
A les poques hores vam arribar al destacament i vàrem veure el cotxe. Es tractava d’un Wolkswagen esportiu, descapotat, de color vermell, en aparent bon estat, però avariat. Tot seguit, ja que es feia tard, es va enganxar el cotxe al camió i de manera que sols les rodes de darrera feien contacte a terra, és a dir el cotxe anava amb el morro aixecat. En aquestes condiciones vàrem començar el viatge de tornada.
Després de recorre alguns quilometres el comboi es va aturar i el sergent va pujar al seu cotxe i va continuar el viatge mirant el cel, era l’única posició possible, i de tant en tant disparant la seva pistola a dreta i esquerra, mes que rés per entretenir-se. En arribar al fons de la ria el cotxe remolcat no podia amb la seva ànima i es va decidir parar el comboi, cosa que vàrem fer just a la vora d’un penya-segat que donava al mar.
Tot seguit. el sergent va manar desenganxar el cotxe i que uns guripes l’empenyessin fins quedar just arran del canto del penya-segat; i va disposar la resta de homes amb els peus penjant de l’abisme a l’espera dels esdeveniments; l’ordre següent va ser lògicament la de acabar d’empènyer el cotxe que es va estimbar fent tota mena de sorolls al temps que anava perdent peces fins arribar al fons que devia estar situat uns trenta o quaranta metres per sota nostre.
Amb la missió acabada amb èxit, a plena satisfacció de tot hom, vàrem arribar a la companya, a Villa Cisneros, on ens esperava el sopar a la cantina, segurament la de Sanitat que era la més freqüentada.