Category Archives: cat – Barnadas Figueras, Joan
DOS AMICS ES RETROBEN DESPRÉS DE 34 ANYS
Hilari Joan i d’Argila
BIR Nº 1 – Platja Aaiun – 1ª cia – gener-març 1974
Regiment Mixt d’Enginyers nº 9 Transmissions Villa Cisneros – abril-setembre 1974
Secció de Transmissions – Edchera – Setembre 1974 a abril de 1975
Joan Barnadas i Figueras
BIR Nº 1 – Platja Aaiun – 1ª cia – gener-març 1974
Regiment Mixt d’Enginyers nº 9 Transmissions Villa Cisneros – abril 1974 a març 1975
Aquesta història no hagués estat possible si els personatges, Hilari Joan i Joan Barnadas, no haguessin fet la mili al: “Regimiento Mixto de Ingenieros nº 9 Cia Mixta de Transmisiones Villa Cisneros Sahara A.O.E.” Durant els anys 1974/75.
Ens vam deixar de veure en plena joventut i ens retrobem en plena maduresa. Alguns ens veurem i potser que no ens reconeixerem, però quan comencem a parlar de nits estelades, del siroco i de la sorra, mes que mai ens sentirem units.
Dos companys, Joan Barnadas i Hilari Joan, que van fer la mili al Sàhara es retroben i resolen un tema pendent després de trenta-quatre anys. La història va començar l’any 1974 i ha acabat el 2008.
Amb el meu amic Joan Barnadas “retrobat després de 34 anys” anàvem junts a tot arreu.
S’acostava el dia de venir de permís, només quatre de tota la companyia el vam aconseguir, ell no tenia intenció de demanar-lo i per tant es quedaria a Villa Cisneros. Vaig aprofitar aquests últims dies abans del permís per comprar objectes de regal per la família. Un en concret era un vaixell de grandària respectable, espècie de piragua amb set remers i rems. Arribat el dia de venir de permís, vaig omplir el petate, però el casc del vaixell no cabia. Li vaig demanar al meu amic que me’l guardés, que al finalitzar la mili ja m’ho enduria. Jo em vaig endur els remers i els rems.
Al tornar a Villa Cisneros a finals d’agost de 1974, després del permís, la sorpresa va ser majúscula, ja que el 4º terç de la legió havia estat traslladat a Edchera i amb ell gran part de la companyia de transmissions. El meu amic seguia a Villa Cisneros i amb el casc del vaixell, jo havia d’anar urgentment a Edchera a incorporar-me amb la meva companyia i no me’l podia endur. Ens separem i ja no vaig poder tornar a contactar amb ell.
Però sorpresa fa uns mesos, tal com he comentat al principi, ens hem tornat a veure (34 anys pel mig), quina il•lusió i quina alegria. Dos amics que es troben i tornen a recordar les seves històries, amb curiositat afegida “el vaixell està complert al saló de casa” resulta que els meus pares van guardar durant 34 anys els remers i rems en el fons d’un armari i els pares del meu amic van guardar el casc del vaixell a casa seva.
Mili Sàhara 