Comentaris / Comentarios 2008

About Mili Sahara

Saharià 1974-975 (caporal transmisions, Villa Cisneros i Edchera)

Posted on 23 Desembre, in Comentaris milisahara.cat. Bookmark the permalink. 57 comentaris.

  1. Josep Maria Damas Pérez

    EDCHERA – ESTAT DE GUERRA
    10 DEL MATI DEL 24 DE DESEMBRE DE 2008
    Benvolgut company
    He donat ara, abans de sortir de casa, la primera ullada al teu bloc.
    FANTASTIC!!!. Tot sòn records meus, molts d’ells mig oblidats… Els avions del viatge d’anada. el BIR, les mil coses que començo a recordar del BIR… Uffff…. Tinc molt per llegir, i ja t’anire comentant.
    Suposo que les has vist, pero tinc algunes fotografies penjades a la meva web de memories,
    http://jdamper.blogspot.com/search/label/Sahara
    No parlo gaire d’aquest tema, es la web de memòries d’un mestre, i el tema no és gaire adequat, ja imagines.
    En una altra web de records del Sahara mig oficial vaig publicar fa temps un petit relat de l’incident de Hasi Tahj, a la frontera amb el Marroc al nord de Daora, la topada d’una patrulla nostra de ATN amb l’exercit marroquí, quan vam sortir de Edchera “cagando leches” directes al lloc de l’incident, i, després, al tornar, acabat el problema, al passar per Daora vam veure ja preparats una columna de la Legió amb les tanquetes i potser algun carro de combat gran, no recordo bé., per si nosaltres, glubbssssss, ja imagines…. Ja buscaré la web i el relat, igual també el coneixes.
    Ja et comentare la teva web, aviat tindre temps, a juliol em jubilo als 60 anys.
    Fins aviat, company!!!
    Josep Maria Damas Pérez
    Agrupacion de Tropas Nomadas del Sahara
    Grupo III – Base Avanzada de Edchera – Destacamento de Daora

    Aquí teniu a en Josep Maria Damas Pérez a la porta del dormitori a la base d’EDCHERA, coneguda també com Fort Xacal, l’any 1971
    24-12-2008 – 12:00:07

  2. Ernest Vilches

    NADAL 1973 A CABRERIZAS
    hilari. he vist el escrit i les fotos del 22, aixo de tenir la mateixa dona a part de fabulos per tu es una joia en quant a informació, aquestas cartas de la mili quin joc donan eh¡¡¡
    al meu amic de Madrid Jose m.Zoya amb va envia aquesta que t´envio nit vella de 1973, cogorza gran per descontat. (35 ANYS)
    una abraçada
    ernest
    NOTA NO OBLIDARE MAI EL PONCHE CABALLERO, QUINA RESACA.¡¡¡¡¡, CREC QUE NO LI TORNAT A PROBAR.

    23-12-2008 – 20:26:05

  3. EDCHERA – ESTAT DE GUERRA
    Dons avui després de trenta quatre anys d’aquell fatidic 22 de desembre, agafa a la Rosa Maria i aneu a celebrar-ho pels… “Carrers il•luminats amb una gran quantitat de bombetes, els grans magatzems i el comerç ple a vessar. Fa fred però no es nota”. I mira el menjador de casa teva decorat de Nadal i veuràs que aquell: “Ambient, que es respira una forta tristesa i constantment hi ha un silenci esfereïdor”. Ha desaparegut…
    Una forta abraçada i “Bon Nadal”. Company.
    23-12-2008 – 08:12:44

  4. EDCHERA – ESTAT DE GUERRA
    Tal dia com avui de fa 34 anys (22-12-1974), vaig escriure el següent a la meva núvia:
    “Ahir per ser diumenge vaig estar a l’Aaiún de passeig, i que diferent és l’Aaiún de Barcelona, a on en aquestes dates hi ha un color, un no es que en l’ambient que fa respirar a Nadal, la gent està alegre, amb moltes ganes de viure. Els carrers il•luminats amb una gran quantitat de bombetes, els grans magatzems i el comerç ple a vessar. Fa fret però no es nota. En canvi l’Aaiún està com sempre, potser pitjor ja que la gent sembla més trista i els motius de Nadal gairebé no existeixen.
    En la secció de Transmissions d’Edchera anem a celebrar una festa i l’unic que hi haurà seran grans borratxeres, però almenys la nostra intenció serà la de passar-ho tan bé com sigui possible.
    Aquesta tarda l’hem dedicat a decorar el barracot, hem mogut els llits a un cantó i ha quedat molt espai lliure, hem organitzat una cantina en la que hi ha de tot, amb l’aportació de tots, cadascú el que ha pogut. A la paret hem pintat motius nadalencs i no falta un pessebre, un arbre i moltes felicitacions. Però en l’ambient es respira una forta tristesa i constantment hi ha un silenci esfreidor”

    22-12-2008 – 19:17:45

  5. EL SÀHARA I LA MILI
    Fa una nit, clara i tranquila, hi ha la Lluna que fa llum.
    Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de parfums.
    Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristeses en farem fum que casa meva es casa vostra, si es que hi ha, cases d’algú
    Oh, benvinguts, passeu, ara ja no hi falta ningú,… o potser sí, ja m’en adono, que tant sols i faltes tú.
    També hi pots venir si vols. T’esperem hi ha lloc per tots. El temps no compta. Ni l’espai… Qualsevol nit, pot sortir el sol
    (Jaume Sisa)
    22-12-2008 – 09:21:01

  6. EL SÀHARA I LA MILI
    Wilfred Thesiger en el seu llibre “Arenes d’Aràbia” que diu:
    “Cap home pot submergir-se en aquesta vida i no experimentar un canvi. Durà per molt lleument que sigui l’empremta del desert, la marca que assenyala al nòmada; i guardarà en el seu interior l’anhel de tornar, feble o insistent segons la seva naturalesa”.
    22-12-2008 – 08:53:02

  7. Miguel Henarejos

    LA CARRETERA DE CABEZA DE PLAYA AL AAIUN
    Saludos afectuosos a todos los Saharianos y Felices Fiestas de Navidad y Año Nuevo os lo desea este Sahariano del 66-68
    “El Artillero Mayor”
    18-12-2008 – 07:29:19

  8. FOTOS TIPIQUES DEL SÀHARA
    Estic treballant a Andorra, però tot i això estic connectat i també us felicito les festes i us desitjo el millor 2009 i perqué sigui l’any del viatge “retorn” als llocs a on fà 34/35 anys ens van pendre el pel i moltes altres coses sobre tot temps.
    BON NADAL I FELIÇ 2009
    18-12-2008 – 09:20:55

  9. FOTOS TIPIQUES DEL SÀHARA
    Companys del CASH:
    Us desitjo que passeu unes molt “Bones Festes”
    i una bona entrada d’any 2009, en companyia de la vostra família.
    I que tornem a veure’ns tots, amb renovada il•lusió.
    Una forta abraçada.
    18-12-2008 – 00:55:53

  10. FOTOS TIPIQUES DEL SÀHARA
    Benvolguts companys.
    Espero i desitjo per a totos nosaltresw i les nostres familias,un Feliç Nadal i un millor 2009, crec que ha estat una oportunitat unica, retrobarn-os de nou i fins i tot sense coneìxer-nos, solsament perque heram del mateix any o reemplaç. I a través del Blog, rememorá vivencias i records, que ens han fet sentir de nou joves i ancara que no ho siguem si ho som de esperit i cor, com es va demostrá en el mejar dels CASH.
    que sigui així per molts anys.
    Una forta abraçada del company sahariá.
    Ernest Vilches.
    17-12-2008 – 12:13:16

  11. PATRULLES, MANIOBRES I ALTRES BATALLETES
    Si serveix de consol, no es una exclusivitat aixó de fer-se gran i emocionar-se. Però saveu? A mi no em fa cap vergonya. Em passa moltes vegades, i cada cop mes sovint. I aixó es bó. Senyal que hem viscut coses amb intensitat i ens agrada recordar-ho. Tant el bó com el dolent. I el millor de tot es poguer compartir-ho. Es trist no poguer-ho compartir, ni que estiguis envoltat de molta gent. Es una qualitat humana: compartir; tot i que no tothom o entén d’igual manera.
    Així que: per molts, molts anys ens poguem fer vells I poguem seguir compartint emocions, com més, millor.
    16-12-2008 – 11:41:42

  12. RETROBATS DESPRÉS DE 34 ANYS
    M’he d’estar fent gran, perquè quan veig totes aquestes fotos m’emociono…

    12-12-2008 – 14:41:40

  13. FOTOS TIPIQUES DEL SÀHARA
    es genial tot aixo.
    ernest
    11-12-2008 – 18:36:40

  14. VILLA CISNEROS – 1974
    Aquesta es una secció molt encertada. Gràcies a la col•laboració dels companys podrem veure fotos que mai haguéssim vist del nostre Sàhara.
    09-12-2008 – 08:52:26

  15. FOTOS TIPIQUES DEL SÀHARA
    Gràcies amic Hilari, per l’ampliació. Es el del mixt, recordo perfectament el model. Per uns moments, he recreat el moment en que vaig entrar i el vaig comprar… com tu dius molt bé: “Estic al•lucinant”. Els que hem estat allà, sabem el que representa recordar. L’hi expliques al veí, i li rellisca… per això ens agrada retrobar-nos amb els companys, perquè ens comprenem…
    06-12-2008 – 20:46:32

  16. FOTOS TIPIQUES DEL SÀHARA
    Aquí tens l’ampliació de l’aparador del Bazar Sahara i efectivament gol, agol, agol, agol… hi ha el teu radiocassette, nou i per estrenar… Estic alucinant, tot això és fantastic…

    06-12-2008 – 20:24:29

  17. FOTOS TIPIQUES DEL SÀHARA
    Si noi !! No paren les sorpreses…
    Tu Hilari, has trobat el punt de venta on vares comprar “La Barca i els Remers”,
    relat per cert, tan ven il•lustrat en el nostre Bloc. Però es que jo, ara que recordo, com segurament molts de nosaltres. Vaig comprar el meu radio- cassette al “Bazar Sahara”, que si s’amplia la foto, com he fet, es pot veure el model i tot… Es fantàstic que per mediació de la “Arqueologia fotogràfica” podem recordar tot això. I felicitar als “arqueòlegs” i companys: Pere Nolla i Ricard Monfort, per aportar aquestes meravelloses fotos de les ciutats de: Villa Cisneros i l’Aaiún. Una forta abraçada.

    06-12-2008 – 19:58:07

  18. Sanchez Celdran, Francisco

    “LA BASURA DEL B.I.R. Y LAS SOBRAS DE LA COCINA”
    Yo tambien estuve alli. Año 1974-75 Ejercito de Aviacion. Tengo un episodio vivido, parecido al tuyo sobre las basuras.
    06-12-2008 – 23:57:13

  19. FOTOS TIPIQUES DEL SÀHARA
    Bones festes a tothom, i l’enhorabona a en Joan i a la Montse per la joiosa bona nova.
    06-12-2008 – 02:28:01

  20. Joan Arumí Cebrián

    ADÉU SÀHARA, ADÉU
    Es cert, jo tambe vaig arribar a Barcelona el 4 de Desembre de 1974. Si que es cert que ens vam sentir alliberats. Per moltes raons, no solsament pel fet de tornar d’un servei militar engorrós amb tot el que comporta de rigidesa i disciplina. La majoría de nosaltres, fills del País que som, ens preguntavem una i altre vegada que hi pintavem a una colonia espanyola, perduda al mig del mes árid desert, als llocs mes inhóspits d’Africa, servint a més a un exércit represor i que restava al lloc en pla conqueridor, símbol del mes ranci feixisme. Tots nosaltres n’erem consciens. Però aquest, també va esser un motiu d’unió entre nosaltres. Molt més del que ens pensem. No us va donar moral el famós O-5 del Barça el mes de Febrer del 74?. Us aseguro que la guardia d’aquella setmana s’hem va fer molt mes curta.
    Fins la propera..Ah¡¡¡ Felicitats a l’avi “Juanitu” Corominas.
    Ja fem bona patxoca, ja ¡¡¡¡ he, he, he…

    05-12-2008 – 23:30:36

  21. FOTOS DE JOAN ARUMÍ
    Bé la veritat es que nosaltres estem com estem, les que estan guapes, que dic guapes, guapísimes, son les nostres saharianes…

    04-12-2008 – 19:14:33

  22. Carles Porta

    ADÉU SÀHARA, ADÉU
    Efemèrides: Avui molts dels companys de la lleva d’Octubre, vam arribar a casa llicenciats, entre els dies 4 i 5 de Desembre de 1974. Moltes felicitats a tots, per poder commemorar els trenta quatre anys d’un alliberament. Carles.
    04-12-2008 – 15:05:58

  23. DESFILADA – MAIG 1974
    OHHHHH!!! QUIN DESENGANY!!!! Jo em pensava que era veritat que havíeu arribat fins a Villa Cisneros amb el globus!

    01-12-2008 – 22:12:25

  24. BIR – 1973 / 1974
    La més sincera i entusiasa enhorabona per aquest preciós muntatge!!!
    Sou uns “cracks”!
    01-12-2008 – 10:34:53

  25. MANUEL ZURITA PEDRO

    VILLA CISNEROS – LA AVENTURA
    Me presentare: Me incorpore al BIR el 22/10/1974 tras jurar bandera 08/12/74 me destinaron al Regimiento Mixto de Ingeniros Nº9 zapadores en Villa Cisneros destacamento en el Cuartel del IV tercio. El 5/1/75 me trasladaron Auserd (para el motaje de una nueva base avanzada para Tropas Nomadas barracones prefrabricados que se desmontaron antes de la finalizacion ante la eminencia del avandono de las bases) principios de junio regrese a Villa Cisneros para ejercer de cartero para la compañia hasta la orden de abandono del sahara en que nos licenciaron prematuramente el 20 de noviembre de 1975 Como puedes comprobar coincidimos en la misma Compañia aunque cuando yo llegue Tu ya estabas desplazado al norte. Como te puedes imaginar me han hecho mucha ilusion leer tus relatos por hacerme recordar aquellas vivencias que el tiempo me habia hecho olvidar. En cuanto a nuestra querida compañia en Villa Cisneros cuando llegue estaba desestructurada devido a que los de trasmisiones estabais desplazados por las bases ,acompañando a comboies de avastecimientos o al norte ,los pocos zapadores paleando arena en el ismo o en Auserd (pero se seguia con la pastilla, inmersion en las picas de los lavaderos el pilon en la puerta de paso entre los dos barracones de la cia ).Pero en honor a la verdad en el Cuartel del IV Tecio disponiamos de unas muy buenas comodidades comparadas con las penurias que pasamos en el interior del desierto. Durante el mes de octubre de 1975 se abandonaron precipitadamente las bases de la zona sur con el regreso de los compañeros que estaban en los destacamentos y con ellos todo el moviliario que se pudo cargar en los comboies de retirada La imagen de los ultimos dias fueron impactantes ,la poblacion civil obligadas con sus enseres a evacuar hacia Canarias El moviliario de las bases amontonados en las esplanadas del tercio (material oficinas, colchones literas, vestuario etc,) se hiban empaquetando en fardos improvisados con piquetas de las alambradas para poderlos cargar en los buques direcion Canarias Asi fue el inicio del abandono del SAHARA recibe un fuerte abrazo

    30-11-2008 – 00:49:48

  26. Juan Piqueras

    “LA BASURA DEL B.I.R. Y LAS SOBRAS DE LA COCINA”

    Hola:
    Yo no lo presencié nunca pero hay bastantes fotos en la WEB de este hecho.
    A mi siempre se me dijo que era comida para las cabras y los burros.
    Creo que había alguien que se dedicaba a rrecoger los chuscos que muchos dejaban y esos si que iban destinados al consumo humano.
    26-11-2008 – 11:10:26

  27. Sandra Garcia

    EDCHERA – MANIOBRAS, PATRULLAS Y OTRAS BATALLITAS
    Hola, estoy interesada en la historia de la vida militar en el Sahara. Especialmente en la época de la marcha verde. Mi padre hizo parte de la mili allí. Estuvo en la última compañía que abandonó el Sahara. Se llamaba “Cia del Mar” e iban escoltados por los buques: “Plus Ultra” e “isla fuerteventura”. Los trasladaron a Las Palmas (I.Canarias). En el Sahara trabajaba en cocheras.Se llama Sergio Garcia Rodriguez y es gallego. Aunque actualmente vive en Extremadura. Espero conseguir más información. Un saludo. Sandra.
    22-11-2008 – 11:40:29

  28. JOAN ARUMÍ CEBRIÁN

    PRIMERA TROBADA ESTACIÓ DE FRANÇA
    Avui es diumenge, 16 de Novembre del 2008 i si no m’erro fa trenta cinc anys i un mes día amunt día avall que vaig aterrar a la pista d’El Aaiun. (Es pot anomenar aeroport?. Soc de la quinta d’en Carles Porta i Cía, es a dir de l’Octubre del 73. Tota aquesta presentació va a compte perque dimarts día 11 la meva filla petita em truca per teléfon a la feina i em diu ” Papa, qui es en Carles Porta?i després d’uns instants de sorpresa, l’hi dic ” un antic company de mili, pero, de que em surts tu ara? com saps el seu nom?, i diu. ” escolta… ” i em llegeix una carta que he rebut en el que m’explica la existencia del CASH. Desseguida vaig trucar a en Carles i vaig sentir molta emoció en escltar la seva veu i veure la llista de la gent, i fisn i tot la meva foto petita en la llista. Vam quedar al cap de dos díes per veure’ns xerrar molt i com es llogic intercanviar fotos i paralar de ” batalletes”. Vindré sens dubte a la trobada del día 29 i tal com l’hi vaig dir a en Carles, de tot aixó ja veurem qu en sortirá, pero la iniciativa es bona i penso com ell, que la nostra experiencia es si mes nó, diferent i tenim tot el dret a disfrutar-la i si ens van ususpar un any i mig quasi de la nostra juventut, també va servir per coneixer millor les relacions humanes. Jo vaig servir després d’estar a la 3ª cia del BIR ” La peculiar”, a la cía d’Intendencia a El Aaiun, per tant el meu contacte amb en Carles era practicament a través d’en Joan Corominas Requena, ja que juntament amb en Jordi Bono Illa hi vaig fer bona amistat, tot i que sempre els he tingut a tots en molt fresca memoria. A mida qua vaigi veien coses i recordi anécdotes, ( que n¡hian les aniré exposant, tot i que la majoría de vosaltres ereu a Villa Cisneros. M’ha fet il-lusió trobar-vos, i desitjo sincerament que ens ho passem el millor posible. Salutacions
    17-11-2008 – 08:30:35

  29. beatriz perez

    LISTA DE COMPAÑEROS QUE HICIMOS JUNTOS LA MILI EN EL SAHARA
    hola yo soy hija de enrique perez marquez de sevilla,el estuvo haciendo la mili en el sahara,en auserd en el año 1974,el conducia los land rover.El esta loco por saber de sus compañeros de ese año.si tienen informacion o quieren saber de el ponganse en contacto conmigo ya q el no tiene ordenador.gracias de antemano
    14-11-2008 – 10:39:49

  30. Juan M Amengual

    LISTA DE COMPAÑEROS QUE HICIMOS JUNTOS LA MILI EN EL SAHARA
    Yo tambien estuve en el sahara… enero 73 a marzo 74 bir y r.m.ing. 9 ´-Aaiun con aramburu topete… fui gastador… soy mallorquin, vivo en mallorca
    14-11-2008 – 00:31:34

  31. Martin Gil Cortes

    VILLA CISNEROS – LA AVENTURA
    He llegado a esta direccion por casualidad buscando recuerdos en la red.estube sirviendo en villa cisneros cia mixta de transmisiones nº9 desde mayo del 72 a mayo del 73 de lo que estoy ORGULLOSO.soy maño y mis amigos me decian el maño.para lo que quieras aqui estoy;he tenido contacto hace 3 años con COPADO LOPEZ y CORE RIVERO de madrid.Un abrazo martin (argila misiana)
    08-11-2008 – 08:47:00

  32. LA BASURA DEL B.I.R. Y LAS SOBRAS DE LA COCINA
    Hola:
    En el apartado en el hablo del BIR, tengo escritas unas líneas dedicadas a este tema, y las escribí copiándolas materialmente de una de las casi 300 cartas que escribí a mi novia, ahora mi mujer, y que por ser pocas líneas pero muy concentradas las vuelvo a escribir en este comentario:
    En el servicio de limpieza, que por desgracia me tocó en un par de ocasiones, cuando el camión estaba lleno de todos los desechos recogidos, incluidas los restos de comida, se debía vaciar y para hacerlo se iba a un lugar próximo en el desierto. Al llegar una multitud de mujeres y niños subían materialmente al camión y la primera tarea era la de impedir que subieran, a continuación se vaciaba el camión y el resultado era que la basura caía materialmente encima de aquella gente, que desesperadamente recogían todo lo inimaginable, sobre todo restos de comida. Aquella gente vivía allí mismo y subsistía de los desechos del BIR.
    03-11-2008 – 09:59:59

  33. juan carlos cuesta

    LA BASURA DEL B.I.R. Y LAS SOBRAS DE LA COCINA
    amigos, como testimonio a mi me toco tambien esta experiencia, según el relato de Carlos, me ha venido el recuerdo, siempre que he comentado este tema con otra gente que no ha estado allí, le ha parecido increible, yo señalo del hecho, como andaban mujeres, niños y hombres “descalzos” entre latas hierros, y cristales sin que les ocurriera nada, sorprendente……..
    02-11-2008 – 21:32:03

  34. Pera Costa i Domènech

    LES DEIXALLES DE LA CUINA DEL B.I.R.
    Com molts altres vaig viure i coneixa aquesta experiencia encara que no personalment. Si per el que en van explicar altres companys. En el meu cas si que vaig trovar a Smara una imatge denigrant i degradant ja que les restas del menjar es dipositaban directament en uns contenidors d’escombraries que estaban a la part del d’arrere de la cuina, prop si no recordo malament dels dormitoris d’oficials, i veient com recullien el “menjar” es feia realment cru tornar a posarse quelcom a la boca quan tocaba FAGINA un altre cop. A mes recordo particularment que hi habia entre d’altres, una noia especialment bonica amb uns ulls intensos que recollia les deixalles i veurer-l’hi les mans ennegreides i brutas, els peus descalsos i igualment bruts i la roba força estripada, la sensaciò era de rebuig i de llastima al temps. Ara no puc explicarme com era posible que es pogues permetra allò. No vull pensar que era cert del tot el que a mes a mes era evident que pasaba a les nits amb aquestas noies.
    02-11-2008 – 20:57:12

  35. LES DEIXALLES DE LA CUINA DEL B.I.R
    Tampoc cal donar-li més voltes, estic arribant a la conclusió que el que passava es que anaven un o més camions i reclutaven gent d’altres serveis, com pot ser del de neteja i possiblement amb gent que estava a la cuina. Lo segur es que es feia i encara tanco els ulls i veig aquella pobra gent recollint les restes de menjar i també veig un nen saharaui amb els mocs penjant i una mosca menjant-los, també recordo a més d’una noia amb fideus per damunt del cap i altres deixalles per damunt dels seus vestits.
    Mols de nosaltres vam haver de passar per això i segurament és un dels records més tristos que tenim d’aquelles vacances pagades.
    20-10-2008 – 14:31:31

  36. Carles Porta

    LES DEIXALLES DE LA CUINA DEL B.I.R.
    Benvolgut Hilari:
    El que te de bo escriure en aquest blog. es que els companys et refresquen
    la memòria. Jo tenia entès que la famosa visita… es feia des del servei de cuina, perquè la única neteja que vaig fer jo al B.I.R. va ser, el de les “latrines”. Per això vaig deduir que es feia des de la cuina. Dons, si tant tu, con L’Enric assegureu el contrari, tindreu raó.
    En fi, que el més important de la història es el que vàrem veure, per desgracia.
    20-10-2008 – 13:46:06

  37. LES DEIXALLES DE LA CUINA DEL B.I.R.
    Jo crec que ens anem acostant a la veritat i anem recordant amb nitidesa tot el que anava passant. Jo estic amb l’Enric i penso que era des del servei de neteja que es feia aquesta sortida amb els camions fins a un lloc indeterminat a prop d’un poblat saharaui. En la meva explicació de la meva estada al BIR ja en faig referència però no ho explico amb detalls.
    Si no vaig errat, crec, que amb va tocar fer aquest servei dues vegades i es tractava d’anar durant tot el dia recollint burilles, papers, etc… però el plat fort era a última hora i amb el camió ple de deixalles, incloses les del menjar sobrant recollides de la cuina i cantina. Es tractava d’anar fins al lloc predestinat a llençar tota aquesta porqueria. La sorpresa era en arribar, no cal donar-li d’altres calificatius ja que no serien suficients, un munt de dones i nens s’abalançavent sobre el camió i semblava que volguessin pujar, no sé si pànic, por, pena, feia que que el cos es paralitzes, la ment quedés en blanc i una suor freda i un tremolor recorres tot el cos, però l’ordre del caporal era insultant-ment freda i no donava peu a dubtes, havia que començar a buidar el camió i de forma ràpida, per tant un primer dubte donava pas a una mirada als companys, que estaven tant o més alterats que un mateix. Una primera palada, donava pas a successives i sempre el mateix resultat, les restes del menjar i les altres misèries queien al damunt d’aquella prova gent, que recollia desesperadament i amb un silenci, no recordo cap soroll, tot el que pogués aprofitar per menjar.
    Realment una experiència colpidora per a un jove que venia d’un mon d’abundò i amb una flor al cul. Un panorama que s’anticipava 34 anys als telenoticies actuals.
    20-10-2008 – 09:07:18

  38. LES DEIXALLES DE LA CUINA DEL B.I.R.
    Un dia que em va tocar tenir servei de neteja, vaig viure la mateixa experiència, Carles, i em va resultar tan colpidora, que mai ho he explicat a ningú, no sé si pel temor que es poguessin pensar que m’ho inventava, o potser perquè, inconscientment, volia que se m’esborrés de la memòria, ja que encara és ara que em fa l’efecte que és del tot impossible haver-ho viscut… I sí; ja ho crec que va passar. Quan vaig llegir aquest escrit per primer cop, com si a dins d’un fosquíssim racó de la memòria se m’hagués obert una finestra per on hi va entrar la claror, vaig recordar, amb total nitidesa, tota aquella escena que em va tocar viure davant els meus ulls incrèduls.
    20-10-2008 – 08:13:11

  39. ADIOS SAHARA, ADIOS
    Hola compañero, como habrás leido en mi blog, yo estaba en Edchera (Tropas Nómadas)durante el año 1973 y me licencié en Febrero del 74. Por lo que he podido leerte, algunas penalidades que pones tu, son las mismas que pongo yo, así que hemos pasado por lo mismo.
    Yo también sentí la necesidad de contar (algunas veces pienso que contarme) lo vivido, aunque intento darle una chispa de humor que los amigos que me leen agradecen.Vamos a ver si tengo tiempo y termino mis relatos.
    Un abrazo de un Nómada
    31-10-2008 – 16:38:21

  40. LA MILI EN EL SAHARA
    Hola Hilari, fui militar en el sahara concretamente en el batallon de cabrerizas de cabeza de playa te quedaria muy agradecido si me dijeras donde podria comprar unas nailas ya te seguire escribiendo un abrazo
    20-10-2008 – 09:32:42

  41. LA MILI EN EL SAHARA
    Se que mi padre estubo en esa fecha en Villa Cisneros y que era Teniente de Transmisiones, yo era un chavalin y viviamos en villacisneros, me cuesta un poco la lectura en catalan aunque lo he intentado, no tendras todo esto en castellano me ha encantado malleerlo y ver las fotos de Villa cisneros de AArgub etc, Mi padre se llamaba ya que murio hace ocho años Andres Diego Mellen, no se si te sonara.
    Bueno gracias por tu atención.
    16-10-2008 – 12:03:03

  42. LA MILI EN EL SAHARA
    estuve haciendo la mili en el sahara.. desde enero 73 a marzo 74…. bir… luego r.m.de ingenieros…. con aramburu topete… jugue a balon cesto con su hijo… competi en lanzamiento de peso y me dieron una medalla de cobre.. fui gastador… soldado raso… mallorquin… estaba buscando en google earth la ubicacion de nuestro cuartel pero tengo mis dudas sobre un emplazamiento que veo… bueno .. no te molesto mas… algun dia igual escribo algo en tu blog saludos.

    15-10-2008 – 06:32:47

  43. Angel Felix Muñoz Ledesma

    SU NOVIA SE PRESENTA DE IMPROVISO EN EL AAIUN
    Paco, soy el que estaba de escribiente en la 2ª Mia. Me alegro mucho de verte y por lo que veo en el video sigues ejerciendo tu oficio de pelqueria. Me ha alegrado mucho verte en el video y en alguna ocasión he comentado tus andanzas con algunos amigos.
    15-10-2008 – 06:44:33

  44. Ricardo Puig

    DEL BIR A VILLA CISNEROS
    Hola compañero, estaba recordando viejos tiempos y he visto en internet tu blog, yo tambien estuve en el sahara occidental, en tropas nomadas en mabes. y me gustaria compartir experiencias sobre aquellos dias alli. un saludo y u abrazo.
    15-10-2008 – 06:30:50

  45. ernest vilches

    L’ÚLTIM PRES DE CABRERIZAS
    Guillermo, es un placer encontrar un veterano como tu, que ha vivido cosas muy similares,hemos hecho lo mismo casi¡¡¡¡¡ ter adjunto, mi blog donde amplio vivencias y seria bueno comentar las experiencias, haz algún escrito y envialo a Hilari, y vamos compartiendo emociones…..,un abrazo sahariano.
    15-10-2008 – 16:52:51

  46. Marti Bosch Gonzalez

    EL PAPER DE MALALT IMAGINARI
    Bon nit. He vist avui per primera vegada aquest blog, i la veritat es que les emocions que he tingut han sigut moltes, dons jo vaig fer la mili al sahara en el Bir a la 5ª cia con escribent, i a part dels sentiments que he retrobat, he vist a un antic company que feia anys que no veia en Pere Espluga, amb el cual habiem compartit moments aficions de montanya, i amb el cual voldria poderme posar en contacte. salut amics
    15-10-2008 – 06:35:22

  47. Fernando Alvarez

    COMO SE VIVIÓ EL ESTADO DE GUERRA EN COMANDANCIA
    Hilari Joan, hola sahariano ,viendo tus documentales , el de la estacion de Francia ,me viene hoy al recuerdo ,tal dia como hoy del año 1973 ,pase por esa estacion camino del Sahara (primero Wad-Ras ,Madrid ) todo el dia en los madriles para que al otro dia 17 de julio rumbo a Getafe ,y en vuelo ,sin escalas al Aaiun un abrazo . Fernando de la policia Territorial Aaiun-Villacisneros
    15-10-2008 – 06:25:33

  48. Francisco Solis

    UNAS VACACIONES POR OBLIGACIÓN
    Yo esube en Villa desde julio del 73 y me licencie en Edchera en octubre del 74 He leido lo del desfile yo tambien lo hice, yo era legia.Tabiem recuerdo esa marcha buscando a los polisarios.Ese teniente que aludes puede ser el tte Domingo (de apellido)era o es legionnario, era por casualidad la X bra. Yo estaba en la 6ª cia de la X Bra. Un saludo Paco
    15-10-2008

  49. Octavio I. Benito López

    DE GURIPAS A CHIRICAGÜIS CON TRES MESES DE PASTILLA
    Hola Hilari, me ha encantado tu trabajo, lo calificaría de magnifico. Que bien cuantos sitios, cuantas anécdotas, definitivamente has estado muy dentro de la historia. Un abrazo sahariano.
    15-10-2008

  50. Jose Luis Brugal Zopeque

    LA MILI EN EL SAHARA
    He vist el teu blog i he de dirte que es collonut, molt bo i currat, ets un sahariano professional, una forta abrassada,
    15-10-2008 – 06:28:25

  51. ANDRES AYALA GARCIA

    UN ALBERG DE JOVENTUT ANOMENAT “BIR”
    Hilari, estuve en la 1ª Compañia del BIR en Enero del 74. Me acuerdo de ti y del Xiscu y cuando he leido tu blog me ha hecho ilusión el confirmar que los recuerdos son compartidos. Estuve en Villacisneros en el tercio en la Cia. de Sanidad y fuímos juntos de permiso en Julio del 74, compartiendo experiencia del traslado aunque yo salí del Aaiún algunos días después que vosotros ya que se acabaron los aviones y nos tuvimos que pagar el viaje de nuestro bolsillo. A la vuelta me quede destinado en Villacisneros en el Hospital Militar. José Farrás Luna me sustituyó en mi destino cuando mi licencié y estuvo con vosotros en la estación de Francia. Tengo una foto entre otras que juntos posamos con toda la primera compañia del BIR y que te la puedo enviar aunque no esté muy nitida. Saludos,
    14-10-2008 – 22:51:31

  52. guillermo azkarate

    L’ÚLTIM PRES DE CABRERIZAS
    buenas tardes Ernest! lamentabablemente no puedo escribirte en catalá, yo soy vasco y sí podría escribirte en euskara, lo hago con frecuencia (todos los días). también estuve en Cabrerizas el año 1971, también fui llevando dos testigos de Jevohá, también fui cabo comandante de la conducción, también me preguntaron ¿de qué guerra venis?, recuerdo que dije “de la guerra de Cuba”, también intervino en todo éste meollo el sgto. Jimenez ¡vaya pájaro!, como tu, supongo, no estaba nada bien, aunque me pasé casi todo el rato en Atlas – donde termina la cinta de los fosfatos, tengo la tira de anécdotas, ya te los iré contando, un buen amigo mío era y es Alfons Riera Vinyals de Montcada i Rexach.

    14-10-2008 – 22:46:30

  53. PACIÈNCIA, SÓC LA DONA D’UN EX-SAHARIÀ!!
    he leido tu carta, y me ha parecido entrañable, mi mujer actual no fué la novia de entonces, y siempre se ha interesado por la experiencia alli vivida.realmente es cierto que hemos tenido un sentimiento de solitud, dado que en las conversaciones con familia y amigos, nada era comparable a lo alli vivido. parecia que queriamos ser algo más, cosa no cierta, pero si era verdad que poco se conocia del Sahara, nos llevaron alli, en un momento historico trascendental, moria el regimen franquista, con la muerte de Carrero Blanco, era el final del franquismo, y los hechos de la marcha verde.
    En mi caso me cautivo el desierto, los saharauis hombres de honor,los momentos dificiles vividos con los compañeros.
    como entiendo a tu marido y me alegra que tu lo hayas relatado en tu escrito.
    este fin de semana he estado en Salou, se realizaba el IV encuentro de veteranos de Sahara, a nivel nacional.
    y conjuntamente con otros compañeros he realizado una reflexión en voz alta.
    Con el reencuentro de un compañero mio Basilio de Murcia, regresabamos de una excursión al hotel y estaba a la espera de que hubiera llegado ya. al entrar en la recepción y nuestros ojos nos localizarón inquietos, los abrazos eran de verdad del amigo que hace 34 años que no sabe de ti, nos abrazamos y detrás de el estaba su mujer que me miraba con los ojos chispitas…. que no habra escuchado ella, las cartas, ella era lo novia de entonces, y veia en sus hojos una felicidad, como el que piensa por fin está con los saharianos, amigos y camaradas de aventuras, no se si emocioné más por el abrazo o por aquella mirada de complicidad de su mujer. así que tu carta es muy bonita, y dice mucho de ti. bueno menos formal¡¡¡¡¡, yo tambien estoy loco por volver.Un petó per tu i una abraçada sahariana per en Carles.
    ernest
    mira el meu blog. veurás fotos de la trobada.
    14-10-2008 – 16:37:11

  54. Carles Porta

    CARTA DE LA MATALASSA
    Vull agrair el suport desinteressat que he rebut
    de l’Enric Bayé en els meus escrits quant a la
    correcció i estil, que ell domina a la perfecció.
    Gràcies, Enric.

    09-10-2008 – 11:54:18

  55. Josep Lluís Masonis

    “BIR” AL•LUCINACIÓ O PEL•LÍCULA
    Ostres, “quina plantxa” ara m’adono que hi ha un desfasament d’un any entre tú i jo.
    09-10-2008 – 09:59:01

  56. Josep Lluís Masonis

    “BIR” AL•LUCINACIÓ O PEL•LÍCULA
    Per en Pere Espluga:
    Jo, també, vaig ser-hi a la Quarta, quan hi era el Tinent Orencio, des del 17 d’Octubre fins al 19 de Desembre del 72. No recordo el número del barracó, però si que jo tenía el 144. Deuries ser amb en Jordi Guinot, de Gavà i amb el Félix Guilera, de Tarragona, i segur, que ens coneixiem. Malahuradament en Jordi es mort des de fa uns 10 anys (va morir d’Alzheimer amb poc més 50 anys).
    De la resta, algun cop em vaig trobar amb l’Alzuria Giménez que vivía a prop de casa, a Barcelona.
    Salutacions
    09-10-2008 – 09:56:01

Deixa un comentari