Villa Cisneros, el Farnesio, la Ría i l’Argoub

Hem passat la nit a l’hotel “BAB AL BAHAR”, molt còmode i amb unes vistes magnífiques de la ria. Hem pogut descansar, relaxar-nos i preparar-nos per a un nou dia de sorpreses i emocions.

Hotel BAB AL BAHAR

Després d’esmorçar iniciem la nova aventura d’aquest nou dia, 8-04-2009. Els tres vehicles ja estan esperant-nos a la porta de l’hotel i ens duen primer a fer una ruta turística pels llocs ja coneguts de fa 35 anys, o el que queda d’ells. En primer lloc seguim el passeig marítim i passem molt a prop del port, ara port militar i al que no es pot accedir, en el que molts de nosaltres vam estar en moltes ocasions, passejant, pescant, de servei o descarregant sacs de patates… La meva història de Villa Cisneros reflecteix perfectament el que era la ciutat aquella època…

Port de Villa Cisneros

Continuem cap a la part antiga i fent un gir a l’esquerra ens dirigim a la plaça on estava l’antic fort, avui derruït, l’església i el cinema.

Esglesia de Villa Cisneros

Aquesta plaça i els seus voltants, el zoco i la part antiga que ja existia fa 35 anys, em porten molts records, sobretot de l’etapa de “guripa” entre els mesos d’Abril i Juny del 1974. Es tractava d’aparèixer el menor temps possible per la companyia de transmisones del Farnesio, ja que les “pastilles” novatades eren constants durant aquests tres primers mesos i la solució era sortir de passeig amb els amics per Villa Cisneros.

Hilari a la plaça de Villa Cisneros

Estem fent fotos a la plaça i se’ns acosta un saharaui d’una edat semblant a la nostra i ens saluda efusivamente, ens explica les ubicacions exactes del que li preguntem, cinema, el zoco, el bar barcelona, la telefònica… amb l’amabilitat que els caracteritza ens convida a prendre el te a la seva casa, invitació que no podem acceptar ja que el temps no ens ho permet.

Sahrauí

Seguim recorrent la part antiga i el zoco, amb el seu ambient característic i que no ha canviat gens, sembla ancorat en el temps, les seves olors, sorolls, construccions, tot em recorda la meva joventut perduda, però tan recordada.

Personatges del zoco de Villa Cisneros

Ens dirigim al nord, en dos quilòmetres passarem per davant de la caserna que la majoria de nosaltres, Pere Espluga 10 mesos, Andrés Moran 10 mesos, José Pardo 10 mesos, Robert Ventura 10 mesos, Pere Nolla 7 mesos, Carles Porta 7 mesos i Hilari Joan 5 mesos, vam passar gran part de la mili. Aquesta vegada els nervis i l’emoció estan compartits, encara que sabem que no podrem parar i fer fotos és perillós, ja que ràdio macuto ens ha comentat que en més d’una ocasió s’han confiscat càmeres i en unes altres s’han esborrat les fotos de la memòria. En qualsevol cas la consigna als conductors és que arribant a l’entrada es procuri aminorar la marxa. Ens acostem a la nostra caserna, ja es veuen les primeres torres i les muralles, els vehicles circulen a tota velocitat, les pulsacions augmenten i com estava pactat els cotxes aminoren la marxa i veiem en tot la seva esplendor el que havia estat la caserna del quart terç de la legió Alejandro Farnesio i nostre durant llarg temps, ja fa 35 anys. Potser a causa de la impressió de veure la caserna, els nervis o una mica de por, però el cas és que en aquesta primera ocasió els vídeos i fotos són més aviat escassos i molt poc aprofitables. Però encara tindrem dues ocasions més i segur que les aprofitarem.

Entrada Farnesio
Entrada Farnesio

És d’aquí, Pere Espluga ens explica “Com es va viure l’estat de guerra a comandància”, Carles Porta ens explica la seva història de “La clau perduda o com ajudar a millorar l’autoestima del tinent” i Hilari Joan ens expliva la seva anècdota de “La barca i els remers”.

Sense parar seguim cap al nord, a la poca estona desapareixen les edificacions i el desert torna a ser el tot, encara que aquí el desert és molt especial a l’estar envoltat de mar, a l’esquerra l’Atlàntic i a la dreta la ria. Les vistes són de postal i arribant al punt kilomètric 25 fem una primera parada. El lloc està preparat amb uns miradors des d’on podem contemplar i fotografiar les extraordinàries vistes de la ria.

Vista des de PK 25

Aprofitem per a fotografiar-nos els quatre de transmissions: Andrés Moran, Hilari Joan, José Pardo i Carles Porta.

4 de transmisions

La següent visita és a l’antic destacament de tropes nòmades del Argoub. Iniciem la marxa i seguim contemplant els magnífics paisatges del desert al trobar-se amb la ria. A uns quilòmetres ens trobem amb el desviament cap al que va ser un destacament de tropes nòmades i un nou control policial. Seguim fent quilòmetres i pel camí anem veient indicacions de desviament cap a Auser, Bir Nzaran, Tichla, La Güera, Bir Gandouz… Andrés i jo que anem en el mateix toyota al veure les indicacions d’aquests antics destacamentos nòmades, hem començat a recordar unes maniobres de principis de Juliol de 1974 en les que participem els dos, juntament amb la legió, ell anava de conductor i jo d’operador de ràdio. Les maniobres en qüestió van durar una setmana i van ser molt mogudes, durant aquests dies passem per tots els destacamentos del sud, fins a la Güera que està a la costa i just a la frontera amb Mauritània. A la tornada ens vam perdre en l’interior de Mauritània i vam tenir la mala sort que el nostre land-rover es va avariar estant irregularment en aquest país. Hilari ens explicaa la seva versió de la història a “Maniobres perilloses al sud del Sàhara”.

Indicador del Argoub

Ens anem acostant al Argoub, ja sabem que no podrem entrar però ho anem a intentar, primer passem per davant del nou Argoub, inexistent fins a fa poc, i seguidament veiem des de lluny el que era el Argoub nòmada. Inesperadament el conductor del segon cotxe, que és de Villa Cisneros, avança i es posa primer i enfila la baixada que duu fins al cos de guàrdia marroquí, ara les instal·lacions estan ocupades per l’exercit del Marroc. La veritat és que ens posem tots molt a l’expectativa i gairebé sense respirar, però el conductor local baixa del seu cotxe i comença una conversa amb els soldats de guàrdia, de seguida surt l’oficial de guàrdia al que se li sol·licita permís per a entrar, aquest i tot el cos de guàrdia ens contemplen amb molta estranyesa, segur que és la primera vegada que es troben amb un cas com el nostre, no se que s’imaginen que som, però com anem mig uniformats igual pensen que som de l’ONU o de la UNESCO, o d’una ONG, o l’exercit de pancho vila… La qüestió és que l’oficial de guàrdia se’n va a veure al Coronel del destacament, a l’estona torna i comenta que el seu superior li diu que sentint-lo molt no ens pot deixar passar, que si fos per ell no hi hauria problema però que les ordres són de molt amunt… Toca donar mitja volta i marxar-nos, al passar davant del cos de guàrdia, oficial i soldats ens saluden amb la mà a l’estil militar. Jo que vaig en el tercer cotxe, amb la finestreta baixada, els retorno la salutació. El mateix faig amb un parell de militars que vénen caminant pel camí i en aquest cas jo sóc el que saluda primer i ells m’ho retornen. No se que m’ha passat pel cap, però ho he explicat tal com ha passat. Això sí de fotos molt poques i encara gràcies.

Argoub
Argoub

Tornem a passar pel Argoub nou i encara tinc els meus dubtes que estigui habitat, ja que no veiem a ningú entre el munt de cases noves construïdes enmig del no-res. Ens acostem als penya-segats prop de Argoub que donen a la ria i fem una parada per a contemplar el bonic paisatge. Ramiro de nòmada i Carles de transmissions són els dos que van estar al Argoub, semblen una mica desanimats ja que no han pogut veure la seva caserna, però és un tema que ja coneixíem.

Ramiro al Argoub

Carles ens explica dues històries des de l’Argoub “La matalassa” i “Els porcs del tinent coronel”.

Iniciem el retorn i no pararem fins a una espècie de camping que hi ha en el punt kilomètric 25. En aquest lloc passen les seves vacances gent privilegiada que es dedica a practicar el SkiSurf. Com a tot arreu ens trobem catalans de Badalona que cap fa un munt de dies que estan en aquest lloc, se’ls nota per la seva pell bruna .

Skysourf
Comida en pk 25

En aquest lloc mengem, no sense abans aprofitar per a anar a la platja en la que solament en Roger Espluga, Ramiro, el guia i jo ens banyem. La veritat és que l’aigua està molt freda i no bé de gust, però venir aquí i no banyar-se és com un sacrilegi, jo personalment he de recordar la sensació dels banys, uns per pròpia voluntat i altres forçats, que em vaig donar fa 35 anys, recordar com habia vist passar taurons i també grups de dofins, recordar les estones de pesca i recordar aquelles tardes de conversa amb els amics en la riba de ria.

Bany a la ría

Havent dinat tenim una estona de descans, passeig pel pk 25 i retorn cap a Villa Cisneros. Fem una petita ruta turística passant per un lloc a on hi han estruços i de nou s’acosta el Farnesio. “periquito fererotge” de “chacal” canvi. Prepareu-vos, prepareu-vos, prepareu les armes, tenir-les a punt que cal conquistar l’objectiu. Bé no espantar-se, que em refereixo a les càmeres de fotos i vídeo, que aquesta vegada no podem fallar i cal fotografiar la caserna. De nou. “periquito fererotge” de “chacal” canvi. 5,4,3,2,1… dispareu, dispareu… oh… se m’ha encasquillat, no funciona el gallet, he tornat ha fallar… quin riure que li ha donat a la Paca i a la resta per contagi, fa temps que no reia tant. El problema ha estat que just en aquesta foto tan esperada se m’ha acabat la bateria. Però encara quedarà la ultima oportunitat demà al matí.

Entrada al Farnesio

De retorn a l’hotel ens endrecem i sortim a fer una passejada per Villa Cisneros. De nou la part vella i sobre tot el zoco, encara que la ciutat està mig paralitzada, aquesta nit donen el Barça, Bayern de champions i els bars estan de gom a gom de saharauis esperant a veure el partit.

Villa Cisneros del Barça

Sopar al mateix restaurant d’ahir, però avui el menú són ostras de primer i carn de camell de segon.

Sopant carn de camell

Passem la nit a l’hotel i a les 8h30m del matí ja estem en els vehicles i preparats per a sortir de nou cap a l’Aaiun. L’objectiu és estar al migdia en platja de l’Aaiun per poder dinar a casa Josefina. Però per si de cas succeïx algun contratemps, ens acostem al zoco i comprem aigua i una mica de menjar. Iniciem la marxa i de nou passarem per davant del Farnesio, però aquesta vegada ho tinc tot previst i de seguida que veig les primeres torres, enganxo la càmera al vidre del cotxe i començo a disparar en modalitat vídeo, i així la mantinc durant més de dos minuts fins que la caserna i les seves muralla han desaparegut completament de la vista i per fi el resultat ha estat satisfactori. Missió complerta…

Sortida de Villa Cisneros
Els del tercer toyota

About Mili Sahara

Saharià 1974-975 (caporal transmisions, Villa Cisneros i Edchera)

Posted on 23 Mai, in cat (01) Retorn al Sàhara - 2009. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: