La Sagia, Messeied i Edchera – 6-4-2009

Sens dubte avui serà el meu dia, el dia d’Hilari. Anem als llocs on vaig passar més de dos-cents dies de la meva mili, anem a la Sagia, Messeied, Edchera. De tots els expedicionaris sóc l’únic que va estar en aquests llocs.

Hem desdejunat a Vila Sahara i tal com vam quedar amb el guia ens passen a recollir a primera hora del matí, ens muntem en els vehicles i emprenem la marxa cap a l’est. L’Aaiun es va allunyant i el paisatge es torna desertic, ja és el paisatge que vam conèixer en el seu moment.

Transcorreguts uns quilòmetres els cotxes fan un gir a l’esquerra agafant una carretera molt deteriorada i estreta, immediatament les transmissions treuen fum “periquito ferotge” de “chacal” canvi…aquí “periquito ferotge” canvi… em podries dir cap a on ens dirigim canvi… ara ho pregunto canvi… de cop i volta i abans de rebre la contestació ho veig clar, milers d’imatges s’acumulen al cervell, i reconec immediatament aquella carretera, és l’antiga carretera espanyola que des de l’Aaiun es dirigia a Edchera, passant per la sagia i l’oasi de Messeied.

Una sensació estranya em recorre el cos i el cor se m’accelera, tot està igual que fa 35 anys i ho estic reconeixent a la perfecció.

A la poca estona els cotxes es detenen a la vora la sagia i podem contemplar aquest prodigi de la naturalesa en tot el seu esplendor. La sagia és un riu sec, que fa uns milers d’anys devia ser un extraordinari riu ple de cabal.

La Sagia

Aprofitem aquesta primera parada per a fer-nos les fotos de grup amb l’uniforme CASH

Els CASH a la Sagia

Reprenem la marxa i el que era impensable ahir, precisament vaig pensar que no m’emocionaria als meus anys i està succeint, tinc un lleuger tremolor de cames i faig grans esforços per a no vessar la llagrima que vol treure el cap pels meus ulls.
El paisatge em resulta tan familiar com si fos un diumenge de fa 35 anys quan fèiem l’excursió a peu de 45 minuts des d’Edchera, travessant la sagia per a arribar a l’oasi on passàvem el dia al fresc de les palmeres, ens donàvem un bany a la bassa, menjàvem i preníem el te amb els saharauis que habitaven pels voltants en les seves haimes.
Una ultima corba i apareix esplendorós el palmerar, la llàgrima no aguanta més i solca la meva galta, els companys que s’adonen i comencen a riure a costa meva, però l’emoció és gran i difícilment es pot reprimir, encara que amb esforç em puc controlar i començo a gaudir de les imatges que apareixen en els minuts següents.

Palmeral de Messeied


Hilari al meteix lloc després de 35 anys

Hilari al meteix lloc després de 35 anys

La següent etapa és Edchera. Travessem la Sagia per l’antiga carretera espanyola i ens dirigim a “Fuerte Chacal”, a mesura que ens acostem la tensió va en augment, però l’emoció s’ha tornat expectativa i ja la puc controlar.

Després d’una última corba apareix el fort d’Edchera, per cert molt deteriorat, però sense cap dubte el lloc en el que vaig estar més temps durant el meu servei militar i des d’on vaig fer moltíssimes sortides al desert.


Hilari a Edchera aproximadament a mateix lloc (1974 i 2009)

Hilari a Edchera 1974 y 2009


Hilari a Edchera i al mateix lloc (1974 i 2009)

Hilari a Edchera 1974 i 2009

De seguida reconec el lloc on se situava el meu barracot, on estava la secció de transmissions d’Edchera. Com és habitual toca fer fotos, videos i recordar els dies de joventut passats entre aquestes parets

Edchera 2009

About Mili Sahara

Saharià 1974-975 (caporal transmisions, Villa Cisneros i Edchera)

Posted on 23 Mai, in cat (01) Retorn al Sàhara - 2009. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: