EL SÀHARA I LA MILI

Hilari Joan i d’Argila

BIR Nº 1 – Platja Aaiun – 1ª cia – gener- març 1974
Regiment Mixt d’Enginyers nº 9 Transmissions Villa Cisneros – abril a setembre 1974
Secció de Transmissions – Edchera – Setembre 1974 a abril de 1975


Sóc d’una generació que per sort o desgràcia ens tocava fer “la mili”, estàvem obligats a servir a l’exèrcit i això comportava un canvi radical. Un passava de cop d’adolescent a adult i en molts casos perdia part o tot el que havia aconseguit, treball, novia, amics, estudis.

En qualsevol cas no era el mateix fer la mili al costat de casa, que fer-la lluny, ni tampoc era el mateix fer-la a la península o al Sàhara.

Jo com tants altres catalans, vaig ser dels que ens va tocar fer la mili al Sàhara. A més en una època de conflicte, els anys 1974 i 1975. D’una banda el Front Polisari que des de mitjans del 1973 va començar a organitzar-se i actuar, i d’altre el Marroc que va començar la seva estratagema per annexionar-ne el Sàhara, agreujant-se molt el conflicte a partir de l’agost del 1974.
Hilari destacat a la frontera nordSi al fet de fer la mili lluny de casa, li afegim un conflicte, un territori estrany i molt diferent i un clima extrem, les conseqüències físiques i psicològiques poden ser molt grans. La conseqüència més notòria ha estat que durant anys, molts anys he tingut el mateix somni i no era altre que em tornaven a cridar per fer la mateixa mili i per cert era molt real. Diuen que el temps tanca totes les ferides, i semblava així, però fa uns mesos, el retrobament amb un company i íntim amic de la mili, feia 34 anys que no ens veiem, ha despertat un gran neguit que m’ha portat a tornar a tenir aquells somnis oblidats i un desig de retrobament amb els antics amics i companys. No només això, sinó que tinc una necessitat irrefrenable d’explicar el que va ser la meva experiència Sahariana des de gener del 1974, fins al abril del 1975.

Penso que majoritàriament els que van fer la mili al Sàhara s’hi trobaran reflectits, ja que jo vaig tenir una mili molt moguda, i puc explicar tot tipus d’experiències del període d’instrucció, de la meva estància a la caserna de Villa Cisneros i de l’últim destí a Edchera, ja en època de conflicte.

La lectura de les 287 cartes que li vaig enviar a la meva novia, ara la meva dona i oblidades durant 34 anys, però que per sort estaven guardades, son la font principal d’inspiració, ja que son com un dietari i un recordatori de multitud de coses, que al llegir-les, em posen inclús la pell de gallina. Fent-me un servei fonamental per aproximar-me a la realitat del que em va passar.

Hilari de pesca a Villa Cisneros

No tot eren males sensacions, ni son mals records, ja que estan oblidats. Segurament les dificultats compartides feien que els companys es convertissin en els millors amics i que gràcies a ells, juntament amb el suport de la novia i de la família, es pogués anar endavant amb un mínim de dignitat. Segurament ha estat la època de la meva vida en la que adjectius com solidaritat, amistat, entrega han tingut un valor superlatiu.

Poder gaudir de l’espectacle de la natura en tota la seva dimensió, paisatges increïbles, amb mars de sorra i dunes o explanades i pedregars infinits, sortides i postes de sol increïbles, rius secs d’una immensitat grandiosa, oasis plens de vida, platges verges, penya-segats impressionants, cels completament blaus, nits serenes amb la visió de milions d’estels. Una climatologia extrema a l’interior, amb temperatures diürnes de 50º a l’estiu i per sota de zero les nits d’hivern. Amb variabilitat tèrmica diària quasi insuportable. Tempestes de vent “siroco” que converteixen el dia en pràcticament nit i que et deixen completament ple de sorra inclús en els racons del cos més insospitats. Però també gaudir de l’aventura, amb sortides al desert o la costa més sembla’ns a un safari, que a una acció militar. Però també participant en més d’una acció militar i molt real.
Durant aquest període saharià, puc dir que vaig visitar o circular per quasi tot el territori del Sàhara Occidental, tant al nord, com al sud, com al est i sobre tot al oest. Vaig estar tant de temps al interior, com a la costa i no exagero si dic, que quasi 100 nits les vaig dormir al terra, en ple desert. Els destins fonamentals van ser tres:

Des de mitjans de gener del 1974 fins a finals de març al BIR1 – Batalló d’instrucció de reclutes, situat a la platja a prop de l’Aaiun.

Mapa del Sàhara OccidentalDes de finals de març fins a mitjans de setembre del 1974 i una vegada acabat el període d’instrucció, em van destinar a la companyia de transmissions d’enginyers situada a la caserna del 4º terç de la legió “Alejandro Farnesio” de Villa Cisneros. Des de mitjans de setembre del 1974 fins al abril de 1975, destinat a Edchera, donant suport al 4º Terç de la legió. El mes d’agost del 1974 es va iniciar el conflicte amb el Marroc. Per una banda el govern espanyol va proposar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació del poble saharaui i el Marroc va aprofitar per iniciar la seva escalada militar, concentrant tropes a la frontera nord.
En aquest mapa estan totes les poblacions per les que vaig transitar, sigui per que vaig estar destinat, o bé amb motiu de patrulles, maniobres o sortides vàries al desert.

About Mili Sahara

Saharià 1974-975 (caporal transmisions, Villa Cisneros i Edchera)

Posted on 12 Desembre, in cat (11) La mili al Sàhara, cat - Joan i d'Argila, Hilari. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a EL SÀHARA I LA MILI.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: