VILLA CISNEROS – COMENÇA L’AVENTURA

Hilari Joan i d’Argila
BIR Nº 1 – Platja Aaiun – 1ª cia – gener-març 1974
Regiment Mixt d’Enginyers nº 9 Transmissions Villa Cisneros – abril-setembre 1974
Secció de Transmissions – Edchera – Setembre 1974 a abril 1975

Villa Cisneros
Villa Cisneros era una ciutat mes petita que el Aaiun, però mes acollidora, possiblement al estar al costat del mar a la part interior de la badia del mateix nom, el tenir un clima temperat pel mar i unes vistes fantàstiques amb unes sortides i postes de sol espectaculars li donàvem una calma, que no vaig trobar a cap altre lloc del Sàhara.
Disposava dels serveis indinpensables per poder passar el temps i tenir un mínim de diversió. Hi havia restaurants, bars de copes i de tapes, un en concret es deia “Barcelona” del que em vaig fer client habitual. Hi havia un cine, un petit “zoco” amb botigues a on es podia trobar de quasi tot i a uns preus molt assequibles.
Tenia un petit aeroport que es feia servir tant per usos militars, com civils i un port. La ciutat occidental, estava plena de casernes i habitatges de militars i quasi tot el comerç vivia gràcies a la milícia.
Els barris perifèrics ja eren una altra cosa, es a on vivia majoritàriament la població saharaui, eren barris amb molta misèria, alguns plens de tendes de campanya “haimas”. Era molt normal que els nens t’anessin darrera demanant-te un duro, si els donaves et venien tants darrera que tenies que sortir per cames, i si no els donaves et podien acabar apedregant-te. Això ho comento per experiència, ja que em van passar les dues coses.
A uns tres kilòmetres aproximadament, al nord de Villa Cisneros i seguint la costa interior de la badia es trobava la caserna del 4º Terç de la legió, Alejandro Farnesio. Alejandro FarnesioEra una enorme construcció, totalment emmurallada, a excepció de la part que donava a la badia. Disposava de tots els serveis possibles per la època, a més dels estrictament militars, disposava de cinema, una cantina “mesón de los tercios” molt ven acondicionada, sales amb taules de ping-pong, pistes de tenis i frontó, una enorme piscina, pista americana, una bonica platja a la mateixa caserna, dutxes i sobre tot unes latrines decents.
L’edifici a on estava ubicada la companyia de transmissions disposa de: cantina amb televisor i una biblioteca amb equip de música. A la mateixa companyia al fons i pujant unes escales es trobava la sa sala de la emissora, lloc en el que passaria moltes hores tal com explicaré després.La cia de TransmissionsVa començar una vida normal de caserna. Una de les primeres coses que ens van fer es un test per esbrinar quins eren els nostres potencials i quina era la tasca que millor podíem desenvolupar. Els millors els posaven d’operadors de radio i així va ser en el meu cas i aquesta circumstancia va ser la que va dirigir el meu futur en el que restava de mili. A partir de les hores van començar els cursos per aprendre a fer funcionar la emissora, cursos del codi “Q” i codi “ALFA”, d’aquí també va néixer el meu sobrenom, “QRV”, en pocs dies varem començar a fer pràctiques de radio, habitualment les dirigia el tinent “Aguilar”, no es per dir-ho però jo de seguida ja parlava per la emissora fent servir els elements del codi “Q” i lletrejant, quant feia falta amb el codi”ALFA”. En el codi “Q” hi ha la expressió “QRV” que vol dir “preparat per rebre” i que es fa servir sempre al iniciar una transmissió. Jo pronuncio un pel malament la “R”, el tinent es veu que li va fer gràcia la meva pronunciació i de seguida en va començar a dir “QRV”. Mes endavant també varem fer cursos de codi “MORSE” i també ens van ensenyar el funcionament d’un motor d’explosió.
En pocs dies ja tornava a tenir dos bons amics en Barnadas i el Sebas, un català i l’altre canari. Amb ells i també amb mols altres bàsicament “guripes” però també veterans dedicàvem el temps lliure a passar-ho lo millor possible.
Eren molt freqüents les sortides a Villa Cisneros, a on passàvem tot el dia, aprofitàvem per passejar, dinar, comprar, anar al cine i quelcom important que eren les trucades telefòniques a la novia i família.
Uns quants ens vam aficionar a la pesca, a la que hi dedicàvem llargues estones i el resultat sempre era satisfactori, ja que la pesca era molt abundant. El lloc de pesca habitual era a la mateixa platja de la caserna, però també al port de Villa Cisneros. Un dia vaig esbrinar el perqué, em van deixar unes ulleres de submarinisme i em vaig ficar al cul del mar. La veritat es que l’ensurt va ser important, era la primera vegada que veia tants peixos junts i de totes les mides.
En Barnades i jo compartíem aficions semblants, ens agradava passar estones jugant al tenis i també al ping-pong. Al tenir un nivell semblant les partides eren molt divertides i emocionants.
En diverses ocasions vam fer excursions fins a la costa Atlàntica, en el costat oposat de Villa Cisneros. Podíem passar tot el dia de platja, m’entres uns pescàvem, uns altres preparaven el foc i el dinar. Per suposat que el que pescàvem s’afegia, prèviament cuinat, al dinar.
Amb els amics a la platja de Villa Cisneros
Recordo que molt aviat vaig començar a fer serveis d’operador de radio. A transmissions eren considerats serveis d’armes, però cal dir que serveis d’armes de veritat, guàrdies, reforços, patrulles, etc, a la etapa de Villa Cisneros no vaig fer, ja que aquets serveis els feien els legionaris del 4º Terç.
Els serveis d’operador de radio eren de dos tipus, podia tocar durant el dia i això volia dir que cada dos hores havia que connectar amb els destacaments, o bé imaginària de radio que comportava haver-se de aixecar de nit a fer la connexió amb els destacaments. Els destacaments eren:
o AARGUB (logroño)
o BIR-NZARAN (soria)
o AUSERD (segovia)
o TICHLA (avila)
o VILLA CISNEROS (gerona)
La connexió s’iniciava des de Villa Cisneros i anomenant els destacaments per els noms clau:
“logroño, soria, segovia i avila de gerona, endavant amb QRV”
Per ordre contestaven: estic preparat per rebre, 5,5 clar i fort, si la connexió era bona. A les hores començava la radiotransmissió.
Al tenir sovint assignats serveis de radio, em lliurava d’altres serveis. Dels pocs que vaig fer recordo un de cuina, de la que vaig fer la meitat, ja que per la tarda va fer el que quedava un company, a canvi de 500 ptes, que en aquella època era una petita fortuna. Vaig fer varis serveis de queviures, que consistia en anar en un camió fins al port de Villa Cisneros i anar descarregant un vaixell, la feina podia durar tot el dia. Quant no hi havia servei s’havia de dedicar temps a un mateix, a rentar roba, a repasar o cusir botons i estrips, a netejar les botes, etc.Hilari Joan Durant uns dies em van enrolar per anar a ajudar als zapadors a fer una rasa de tres o quatre kilòmetres des de la caserna Alejandro Farnesio, fins a Villa Cisneros. L’objectiu el de soterrar una línia telefònica. Jo procurava ajuntar-me amb el meu amic Barnadas, ell el pic i jo la pala.
A cada parella ens assignaven un tram, però jo tenia a Barnadas, ell es pagés a la vida civil i en un obrir i tancar d’ulls havia fet el tram corresponent, jo que soc “pijatinters” feia el que podia amb la pala, però no l’hi podia seguir el ritme ni per casualitat, amb el que ell, acabava agafant la pala i deixant llesta la obra del dia i a descansar tots dos.
A partir de finals d’Abril es va fer la llum i es van començar a produir esdeveniments que transformarien molt favorablement la meva estància al Sàhara. Fins ara sols havia tingut un tracte de novell, quasi com si la persona hagués estat anul•lada i tractada com un esclau i amb total menyspreu, al servei de comandaments, i sobre tot de companys, excepte poques excepcions, que l’únic grau que tenien es tenir uns mesos mes de mili. D’aquets primers mesos sols tinc el record agradable dels grans amics, tant al BIR com a Villa Cisneros.
Desfilada al Farnesio
Amb data 27 d’Abril del 1974 i amb motiu de la visita del Capità General de Canàries a Villa Cisneros, es va organitzar una desfilada de totes les tropes, un total de 2500 efectius.
Van desfilar uns 600 vehicles de tot tipus: Lan-Rover, Tanquetes, Camions, Tanques. Va desfilar la policia territorial i també tropes nòmades amb els seus dromedaris guarnits de gala. Jo no soc especialment afí als temes militars i menys a les desfilades, però haig de reconèixer que participar en aquell esdeveniment em va emocionar per la seva magnitud.
El dia era magnífic, la temperatura agradable, sense vent i el cel completament blau. Els vehicles es van disposar en els aproximadament tres kilòmetres que hi ha entre Villa Cisneros i la caserna Alejandro Farnesio.
Les primeres tropes a desfilar eren les del 4º Terç de la Legió i al davant de tot els deu Lan-Rover de transmissions, o sigui nosaltres. Vam desfilar els que estàvem assignats a Radio i per primer cop em vaig sentir com un mes del grup. Ens vam fer fotos junts, veterans i guripes, i crec que es a partir d’aquell dia que el tracte es va normalitzar amb tothom.Catalans a la desfiladaEls tres o quatre dies abans de la desfilada la vam estar preparant, netejant i llevant les lones del darrera dels Lan-Rover i fent assajos de la mateixa.
Vam estrenar roba que ens havien donat uns dies abans, i per fi es va fer la desfilada, que va ser d’impressió. Des de la meva visió privilegiada assegut al darrera del Lan-Rover i sense lona, podia observar tota la cua de vehicles que venien al darrera i que es perdien en l’horitzó.
Als pocs dies, m’anomenaven caporal, a finals de mes arribaven els nous guripes i per fi a mitjans de Juliol agafava un avió Hèrcules que em portava 40 dies de permís. La última setmana encara tenia un nou ensurt. Un dia pel matí em resulta impossible aixecar-me del llit, pràcticament no puc moure les cames i al intentar-ho em fan un mal indescriptible. Avisat el metge determina que tinc un atac agut d’artrosis. Em posen uns injeccions i per sort en tres dies em poso bé i puc fer el permís.
Per fi el dia sis de Juliol em vaig de permís. En teoria havíem de marxar el dia deu via Aaiun, però el tinent que es bona persona i es preocupa de nosaltres ha aconseguit ficant-se en un vol militar, amb destí a Madrid, que surt el matí del dia sis de Juliol de Villa Cisneros. Poca estona abans de que surti el vol ens avisen i ens agafa per sorpresa ja que no ho sabíem i estàvem completament despitats i fent els serveis que teníem adjudicats aquell matí. Hem de recollir totes les coses i es quant per les preses soc incapaç de ficar el casc del vaixell en el petate i li demano al meu amic Barnadas que m’ho guardi, fins a la tornada del permís.
L’avió que ens ha de retornar la llibertat per 40 dies es un Hèrcules. Partim cap a Madrid i encara tindrem un ensurt. Travessant l’estret hi ha tempesta, l’avió es comença a moure i per les petites finestres que hi ha a la part superior dels laterals de l’avió es veuen els llampecs. Les cares de les persones que hi ha a bord ho diuen tot, hi ha militars i les seves famílies. En un moment determinat l’avió cau a plom i un xiscle unànime omple l’habitacle, la caiguda dura uns segons, que semblen una eternitat. L’ensurt es impressionant, però es solament això un ensurt.
Sense mes novetats comença el permís del que no cal explicar res. Simplement que seran els 40 dies, en realitat 50, dels millors de la meva vida.

About Mili Sahara

Saharià 1974-975 (caporal transmisions, Villa Cisneros i Edchera)

Posted on 5 Juny, in cat (16) A la caserna, cat - Joan i d'Argila, Hilari. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: