DE “GURIPA” A “CHIRICAGÜI” AMB TRES MESOS DE PASTILLA

Hilari Joan i d’Argila
BIR Nº 1 – Platja Aaiun – 1ª cia – gener-març 1974
Regiment Mixt d’Enginyers nº 9 Transmissions Villa Cisneros – abril-setembre 1974
Secció de Transmissions – Edchera – Setembre 1974 a abril de 1975

Rebuda pastilla
A l’entrada de la caserna ja ens esperaven tots els veterans d’enginyers, els “Bis-Abuelos”, “Abuelos”, “Padres” i “Chiricagüis”, que es com s’anomenaven en funció del temps de mili que portaven. Quan els “Guripas” vam baixar dels camions, van començar a cridar carn fresca “UUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU……”, a pas lleuger i amb algunes empentes ens van fer entrar a la companyia i sense temps per a més ens van fer despullar, agafar la tovallola i corrent, corrent a les dutxes. Com no vam poder tancar els petates, ni ens va donar temps, ni ens van deixar fer-ho, i les nostres botes, que eren relativament noves, van quedar a la vista, els veterans es van dedicar a repartir-se les. Les seves que eren mes velles les van amuntonar en el fons de la companyia. Quina imatge al tornar de la dutxa, una muntanya de botes velles. Quin remei a buscar unes que m’anessin decentment, però solament vaig trobar una del 42 i una altra del 44, menys mal que eren una de cada peu. Però com que jo era més aviat espavilat, aquella mateixa nit en un moment que els veterans estaven donant pastilla per un altre costat, vaig aconseguir unes botes que eren mes noves que les que m’havien llevat prèviament. Que jo sàpiga no es va queixar ningú. Aquesta va ser la primera broma “pastilla” de les moltes que em van fer.
No van tenir prou aquella nit i encara ens van estar emprenyant fins a les tres de la matinada, ens feien cantar la cançó del “cola-cao” i tan si ho fèiem com si no, ens tiraven al terra des de la llitera amb llençols i mantes incloses. Per acabar-ho d’arrodonir ja de matinada i m’entres dormíem ens van pintar els cabells de blanc, suposo que amb pasta de les dens.
Amb això de la “pastilla” hi havia unes jerarquies establertes. Els “abuelos” eren els encarregats de pensar quines eren les “pastilles” que s’havien de fer, els “padres” s’encarregaven de realitzar-les i els “chiricagüis” només tenien dret a mirar i riure.
La “pastilla” va durar tot el cap de setmana. El dia següent a la arribada, divendres per la tarda, ens van fer banyar vestits a la platja i una vegada a dins de l’aigua ens havíem d’agafar de les mans i ballar i cantar el rotlle de la patata.
Hilari Joan al PilónDissabte hi hagut “pastilla” al matí i a la tarda. Pel matí al safareig de rentar la roba “pilón”. Va consistir en fer-nos desfilar, per descomptat vestits, fins al “pilón”, i per torns, se’ns submergiria en aquella aigua totalment llardosa. Per la tarda simulacre de revisió metge, alguns li deien “operació de fimosis”, aquesta va ser la mare de totes les “pastilles”. Ens van fer despullar i d’un en un, ens van fer estirar en un llit col•locat al mig del passadís de la companyia, mentre un “padre” col•locava unes enormes tisores en les nostres parts i un altre ens pintava amb una brotxa o alguna cosa semblant, amb aquest estat tan lamentable ens enviaven d’anar a la platja que estava a 50 passos mal contats i ens feien banyar i rentar-nos.
El diumenge hem aprés el que es el “ferrao”. Consistia a agafar entre tres o quatre “padres” al “guripa” que s’havia passat, aixecar-lo amb les cames ben obertes i copejar-lo contra una columna n vegades, que podien arribar a ésser fins a 20, pot ser que més. El resultat podia arribar a ser que el “guripa” en qüestió no es pogués asseure en un a setmana, o això deia la llegenda. Aquells dia en concret ens volien fer cantar als “guripes”. Tant si cantaves bé, com si ho feies malament de donaven un “ferrao”. Però si et negaves a cantar llavors el “ferrao” era dels quals feien història. Quan em va arribar el meu torn, ni tan sol em van fer cantar i es van limitar a donar-me un mini “ferrao” que més aviat va ser de riure.
A partir d’aquest dia la “pastilla” es va anar calmant, de quant en quant ens feien una remullada amb una galleda, o mentre estaves dormint la migdiada. Hi havia una que era molt graciosa, no per al que li feien com es natural. Consistia en posar un tros de paper o cartró a la solapa d’un despitat, a continuació se li encenia foc, i tot el que estava pendent començava a cridar “FUEGO, FUEGO, FUEGO…”, immediatament apareixia un o mes amb galledes plenes d’aigua i apagaven el foc i remullaven tothom que estava a prop del que havia patit la “pastilla”. Havia que anar molt en compte i vigilar, procurar no estar a la companyia a la hora de la mig diada, i anar a dormir el mes tard possible, això s’aconseguia anant al cine cada nit, la caserna disposava d’un cine prou digne. Si et quedaves a la companyia corries el risc de que algú et vulgues donar alguna “pastilla”. Tot i això al tornar del cine et podies trobar el llit ple de pedres, sorra, mullat, amb la petaca, etc.
Hilari Joan a la RíaPerò com ja he comentat de mica en mica es va calmat la situació i aquells que el primer dia em van semblar que estaven boixos “asirocaos” i males persones, amb el tracte es van convertir en persones normals i alguns es van convertir en bons amics i la majoria en grans companys. Tot i això encara hi va haver alguna revifalla de la “pastilla”, al mes d’estar a Villa Cisneros els veterans van aparèixer amb els cabells pintats, el tinent en va culpar als “guripes” i aquell dia varem acabar a la platja amb la roba posada, jo vaig estar tot el dia amagat, però com que vaig veure que no hi havia manera d’escapar-me, vaig claudicar i quan em va semblar jo mateix em vaig banyar vestit. La última “pastilla” va ser a finals de Juny, es tradició que els nous caporals passin pel “pilon” i així va passar també aquesta vegada.
Quant van arribar els nous “guripes” també es van emportar “pastilla”, però realment va ser molt mes suau que la que vaig tenir jo, i aquesta ja va ser de les últimes que es va fer, ja que a partir d’agost va canviar tot, em van canviar de destí i es va acabar la “tranquil•litat” tal com explicaré posteriorment.

About Mili Sahara

Saharià 1974-975 (caporal transmisions, Villa Cisneros i Edchera)

Posted on 5 Juny, in cat (15) Pastilles, cat - Joan i d'Argila, Hilari. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: