EL QUE VA REPRESENTAR PER MI “LA MILI” AL SÀHARA

Carles Porta i Fernandez
BIR Nº 1 – Platja de l’Aaiun – 3ª cia – octubre-desembre 1973
Regiment Mixt d’Enginyers nº 9 Transmissions Villa Cisneros i Aargub de gener a desembre 1974


Carles al BIRDe petit em van dir que els senyors vestits amb uniforme de color caqui servien a l’exèrcit quan els tocava, i que tots els homes quan ens fèiem grans l’havíem de fer; era el que es deia aleshores: “El Servicio Militar”. Durant una temporada servies la “Patria” fent de militar, i de tant en tant podies dormir a casa perquè et donaven permisos i desprès d’un temps et llicenciaves i podies explicar batalletes pel sol fet d’haver format part d’una escenografia igual que aquelles pel•lícules bèl•liques que vèiem al cinema.
…Al complir divuit o dinou anys, no me’n recordo, em van cridar de la regidoría de l’ajuntament, segons deien per tallar-nos; això suposava que entraves en “caixa” (sona malament i a mal auguri, no?). I jo tot xulo me n’hi vaig anar per dir-li al primer funcionari que veiés “Soy hijo de viuda” i anar-me’n cap a casa… Varen apuntar la meva al•legació i res més. A partir d’aquell moment em varen cridar en diverses ocasions per anar complimentant una sèrie de formulismes fins que un dia em varen citar a la Caixa de Reclutes 411, que era una caserna que estava al carrer Comerç, per continuar els tràmits i em preguntaren sobre l’al•legació que havia fet. “Usted dice aqui que es hijo de viuda…tiene hermanos mayores? Si, uno… Pues Ud. tiene la obligación de ir a la mili…” Tota la meva curta vida pensant que me’n lliuraria com el meu germà i de sobte la gran sorpresa meva, de la meva mare i del meu germà que no ens ho crèiem… Va transcorre el temps i va arribar el dia del sorteig. Ens citen a la Caserna anomenada Jaume I. Abans ja m’havien informat que era el lloc on després d’un sorteig amb unes boles sortia un numero que t’havien donat prèviament i que a partir de aquest número feien córrer els cognoms i els destins ( o quelcom així)… Com en tots els sorteigs de la meva vida que m’han tocat coses que mai hagués desitjat que m’ha haguessin tocat. Aquell dia no va ser menys…El primers números anaven a “Policia Territorial” i després crec recordar a una cosa que es deia “Batallón de Instrucción de Reclutes nº1 Playa del Aaiún. Sàhara”. “El Batallón” em sonava a conegut però el Sàhara m’acollonia, Si haguessin dit a l’Àfrica ho hagués entès per allò del Marroc, el continent etc., però el Sàhara em sonava a desert i no entenia què tenia l‘exèrcit espanyol en aquells indrets, si crec que només hi havia sorra… La sorra de les pel•lícules del desert que vaig poder veure en directe durant els tretze mesos i dies que va durar la meva “mili” al Sàhara.
Tot això ho explico, perquè dintre de l’infortuni, crec que la “mili” al Sàhara va ser com un somni, com una pel•lícula. Era una mili diferent a la que havíem imaginat. Amb una escenografia que no corresponia a la que sempre havíem vist. Els uniformes eren d’un altre color. Teníem botes, però normalment utilitzàvem “Nailes”. Portàvem siroqueres i constantment semblava que estàvem fent la guerra amb un enemic a vegades invisible. L’única comunicació fiable entre les poblacions d’aquell territori era a través de l’emissora-ràdio, de la qual jo formava part junt amb d’altres companys. En fi, un temps i un lloc, que pel sol fet d’estar-hi obligats per l’exèrcit, no ens permetia adonar-nos i gaudir de tot allò que teníem i vèiem.
Desprès de 34 anys ens estem adonant del que va representar fer la “mili” al Sàhara i el fet d’haver-nos retrobat amb antics companys, hem anat recordant records oblidats. Per això molts de nosaltres tenim la necessitat de tornar, potser per nostàlgia, potser per recuperar aquella joventut que en aquells moments no vàrem saber gaudir en la seva mesura, és a dir viure-la. I recobrar-la potser novament, en trepitjar-la una altra vegada.
Comença també a créixer un esperit d’orgull d’haver format part d’aquell grup de companys que ens vàrem veure obligats a estar en aquella terra.

About Mili Sahara

Saharià 1974-975 (caporal transmisions, Villa Cisneros i Edchera)

Posted on 29 Setembre, in cat (11) La mili al Sàhara, cat - Porta i Fernandez, Carles. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: