CELEBRACIÓ AMB PINTA DE FUNERAL

Força sonada va ser la celebració d’acomiadament del nostre reemplaç d’octubre del 73, a la caserna d’Intendència de l’Aaiun.

Després d’estar durant dos mesos aproximadament preparant i recollint calés per poder fer un bon sopar i agafar una bona xufa, ens diuen que va ve un comboi d’abastament, i que no pot esperar a demà, perquè cal que els camions tornin el més aviat possible a cap de platja per carregar cap un altre destí. Camions plens de bales d’alfals, farina, roba i material d’aquarterament, que descarregàvem com es natural sobre les nostres espatlles. Això no fora res anormal, si no fos perquè al Novembre del 74 el “merder” ja estava en dansa i la feina va ser nostra perquè aquella nit tots els d’octubre estiguéssim lliures de servei, cosa que ja es va saber encarregar el nostre “furri” en Josep Puigcorbé Camat, un nano molt maco de Bellpuig, i que és el del bigoti que no sóc jo a la fotografia.

Com es pot comprovar, a les fotos, estava ja tot preparat, fins i tot, la taula amb el menjar, que Déu n’hi do, no estava gens malament.

Celebració final mili dels d'octubre  de 1973

La cara de pomes agres parla per sí sola. Al final crec recordar que els oficials i suboficials es van comportar i alhora de sopar ens van deixar a tots els d’octubre poder celebrar la desitjada tornada a casa.

I es que en aquells moments, tampoc sabíem del cert si tornaríem a casa en la data prevista, i qualsevol imprevist ens tocava força els pebrots. Vam aconseguir que pràcticament tots estiguéssim en el sopar, tot i que hi havia companys que encara que ja havien vingut dels destacaments, feien serveis a l’Aeroport o servei d’Intendència a les posicions avançades. Si no recordo malament hi érem tots.

Va haver-hi un dia que a la caserna només hi vam quedar el cos de guàrdia, el reforç, el furrier, el cap d’oficina del comandant, crec que l’infermer i jo. En Josep i jo a la seva cambra de la furrileria, fen cafè amb llet amb els “cuernos” ( ho recordeu? ) i intentant escoltar la B.B.C. en espanyol per saber com estava la situació.

Com es pot veure, al final encara ho vam gaudir, però la festa ja ens l’havien mig xafat, i quan una cosa es trinxa al principi sempre deixa un regust amarg al final.

Celebració final mili

Fins la propera ¡¡¡¡

About Mili Sahara

Saharià 1974-975 (caporal transmisions, Villa Cisneros i Edchera)

Posted on 29 Setembre, in cat (18) Tornada a casa, cat - Arumí Cebrian, Joan. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: