“BIR” AL•LUCINACIÓ O PEL•LÍCULA

Pere Espluga i Carreres

BIR Nº 1 – Playa del Aaiun – Sahara A.O.E. Octubre-Desembre 1973
Comandància Militar de Villa Cisneros, 1974 – Sahara A.O.E. any 1974

Bir 1973

Un cop al BIR els primers dies van ser al•lucinants. Tot el dia vestit amb la roba, de civil, que duien i anar veient desfilar ara la legió, cantant-nos les seves excel•lències per si picaven i ens hi a puntaven, ara els “paraques”, i així anant fent.

Passaven els dies… uns tocava instrucció, els altres pràctiques de tir… Per cert disparant era un fenomen. Un dia de pràctiques de tir a la primera tongada no vaig fer cap diana. Caram, que estrany!, tot seguit em vaig adonar que enlloc de disparar a la meva diana ho feia a la del meu company. Sort que no se’n van adonar. Potser si que era una mica miop!. També marxes pel desert i la maleïda duna. Un dia de marxa i de pràctiques de combat (!?) enlloc de granades ens van dir que agafessin ampolles de coca-cola, de la cantina, les omplissin de sorra i les farien servir com si fossin granades. Millor, així no hi havia perill de prendre mal.

Imaginàries al barracot, als lavabos i a un edifici a mig construir, no fos cas que els robessin els totxos. Cantines, cuines… El primer dia que em va tocar cuina – encara anàvem vestits com a persones normals- em vaig escaquejar. Jo ben feliç que me’n vaig cap la platja a darrera d’una petita duna, m’hi estiro i al cap d’una hora, més o menys, torno cap a la cuina i tothom ja anava vestits de “pistolo” menys jo ja que durant aquella estona els havien donat les roba de militar – gluc! – i com que jo no hi era, doncs au!, a justificar on era i que feia.

Continuant amb l’escaqueig un dia que estàvem lliures de servei abans que m’enganxessin per anar a canviar la sorra del desert de lloc, que era com li dèiem al fet d’anar a palejar, van demanar lampistes i jo que només sabia canviar una bombeta i poca cosa més, doncs ja em veus per damunt de les teulades, com els gats, fent de lampista sense tenir-ne ni idea. Per sort aquell dia el Bir no es va quedar a les fosques

També uns dies vaig anar a Majoria, que era el magatzem de queviures. Allà els veterans eren una colla molt trempada i es dedicaven a engalipar els reclutes que veiem més soques i els deien si volien que els fessin unes fotos per enviar a la família o a la xicota. Els feien entrar a una habitació fosca on hi havia en envà i una porta on hi penjaven una tovallola com a fons. La càmera de fotos era un transistor i per flaix una lot i com l’habitació era fosca i la lot els enlluernava no veien l’engany. Tot seguit els deien que es posessin davant de la tovallola i darrera de l’envà hi havia un company amb una galleda plena d’aigua bruta preparada per abocar-los al damunt. El senyal per llançar-los l’aigua consistia en dir: “… posat una mica cap l’esquerra” i xof. Sortien molls com pops.

4a. Cia  2on Barracó - desembre 73

També recordo un company del meu barracot que era policia i estava fent la mili amb nosaltres. Jo em pensava que el fet de passar per l’acadèmia ja era suficient però és veu que no. Com diu el Guillem Terribas – que per cert era “el escribiente” de la nostra companyia, la 4a.- en el seu llibre “Demà serà un altre dia”, era la personificació – uns trenta anys abans – del protagonista de la pel•lícula “Torrente el brazo tonto de la ley”. Era força sòmines i de seguida el vam clissar. Un dia mentre fèiem formació (?) a la tarda asseguts davant del barracot anaven preguntant a la gent quin ofici tenia cadascú i quan li toca a ell per darrera se sent “…contrabandista”. Encara veig la cara d’emprenyat que va posar. Li havien ferit l’honor, dir-li contrabandista a ell!

I així un dia darrera l’altre. Instrucció, marxes pel desert, algun diumenge anàvem a l’Aaiún on aprofitàvem per anar al Parador a prendre alguna cosa i estar una mica fresquets i fer un volt. Tot molt rutinari fins que va arribar el dia de la jura i després cap a Villa Cisneros. El dia de la jura per cert hi va haver festa grossa: bon tiberi, vi, licors, puros i borratxera inclosa. No se pas si era d’alegria o per oblidar.

About Mili Sahara

Saharià 1974-975 (caporal transmisions, Villa Cisneros i Edchera)

Posted on 29 Setembre, in cat (12) Estada al BIR, cat - Espluga Carreres, Pere. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: