L’ÚLTIM PRES DE CABRERIZAS

Ernest Vilches i Rull

Caporal, 2 cia Batalló Infanteria Motoritzada, Cabrerizas I Playa del Aaiún, SAHARA-A.O.E. 1973/1974

Ernest Vilches Rull

El Batalló de Cabrerizas I, estava en procés de canvi l’any 73/74, la unitat en els primers mesos d’estada era presó militar, també s’havia convertit en un batalló de treball, ja que s’estava construint una nova caserna en Bu-craa (Fosfats), al seu torn amb la incorporació de les famoses” tanquetes ” es convertiria en el Batalló d’Infanteria motoritzada Cabrerizas I.
A la presó militar de la caserna quedaven 3 presos, dos legias Klaus i Jurguen dos “pajaros de cuidado”, famosos per haver matat un taxista i haver-se escapat a Mauritània amb el taxi, per descomptat que no van arribar. I el protagonista de la història, que era un objector de consciència (Testimoni de Jehovà), que no recordo el seu nom.

A l’hora de repartir les tasques el furriel, comenta que se’n van fer trasllats de presos a les Illes Canàries i que serà la nostra unitat la que donarà cobertura als trasllats.
A aquestes l’endemà el Sergent Jiménez, em crida i em comunica que seré el comandant d’aquesta missió UAHHHHH, rampes a les cames i nus a l’estómac. Estava tot preparat l’expedició eren 2 soldats un caporal, (jo) i l’objector. Ens proveïm com per a la guerra, corretjams carregadors i baioneta al cinto, a¡¡ i pistola (astra). Així com dos contactes a Las Palmas, un d’un sergent que havia estat en el Sàhara i donava cobertura a gent de transit a les illes.

La part positiva, pensar d’anar a les Canàries i tornar a la civilització ¡¡¡¡.
La missió consistia en cas d’embarcar el pres i lliurar-lo a Las Palmas a Policia Militar, que organitzaria el trasllat a la nova presó militar de destinació. I tornar a la unitat a Cabrerizas. Va arribar el dia i els comandaments de la unitat, no van reparar en consells i instruccions perquè allò sortís bé.
El pres cara d’espantat, ja que la seva estada a Cabrerizas no havia estat gaire bona, se li va tractar malament¡¡¡, i el cos expedicionari (acollonit).
Se’ns trasllada a Cap de Platja a la recerca del correillo, estaven preparades unes llanxes de desembarcada, que traslladaven o descarregaven vitualles i persones, ja que els vaixells no podien fondejar a prop.

Allà vaig començar a visionar que el viatge anava a ser mogut¡¡.
La mar estava molt moguda i les llanxes en apropar-se topaven amb el vaixell i per pujar havíem d’aprofitar, quan la mar ens llançava contra el vaixell, escala de corda i un marí que et llançava el braç i palante. M’havia après el guió i com a comandant de la missió vaig ser l’ultim en pujar.
Dono l’ordre als dos soldats que pugin, proveïts era dificilíssim. Una vegada aconseguit en els moments posteriors dono ordre al pres que procedeixi a pujar.
La dificultat, la mateixa, els meus soldats marejats o acollonits encara no ho sé, ni es preocupen per mi i el marí insistint que pugi que cada vegada esta pitjor el mar.
Després de diversos intents i no podent assolir l’escala m’apunten que descarregui el CETME i el macuto per facilitar la pujada. Quan em dono compte, el pres amb el cetme i les meves pertinences i jo sense poder pujar¡¡¡ Y les ordres i els consells que m’havien donat buffff???. Per fi pugem i agraeixo l’ajuda i m’afanyo a agafar l’arma reglamentària. He de confessar, que el pres en qüestió era bona persona. Va ser una nit a les bodegues del correillo inoblidable, una olor a diesel insuportable, uns mareigs i algun que un altre vòmit dels meus soldats. Horrible.

Per fi arribem al port de les Palmes, amb la sensació del deure complert i esperant que la policia militar recollís el pres i a buscar la caserna de transeünts per descansar i organitzar la tornada.
No va ser així, la policia militar no va fer presència en la desembarcada i després de diverses consultes al port, decideixo posar en marxa un altre pla que no estava establert. La policia ens indica on és la caserna de Lomas Coloradas. I en fila d’un organitzo l’expedició, port “palante” i preguntant, no oblidaré les cares de les prostitutes que hi havia en aquell barri quan passem en fila, pres al mig i jo tancant la processó.
Se’m va fer interminable, no recordo el temps, amb arribar a Lomas Coloradas, ja en apropar-nos vaig veure moviment. Arribem al cos de guàrdia, i va aparèixer un oficial de Milicies, recordo el seu bigoti. Formo al cos expedicionari i li dono novetats.”A Sus ordenes mi Teniente”, es presenta el caporal…. I m’interromp, però XAVALS DE QUINA GUERRA VENIU, li dono tot tipus d’explicacions i l’oficial sols preocupat que haguéssim passejat tot el nostre arsenal de guerra per la ciutat. Allà va quedar el nostre pres i l’aventura va suposar una setmana d’estada a Las Palmas, esperant tornar a la nostra unitat, aquesta vegada en un avió bimotor que semblava que no s’anava a enlairar mai (crec era un focket ). La estada tingué també les seves aventures, res per veure amb l’explicada. Que orgullosos es van mostrar els comandaments a la nostra tornada, ho van esmentar fins i tot a la fajina de la nit i ens van deixar descansar l’endemà. NINGÚ VA SABER QUE EL CHOPO EL VA RECOLLIR EL PRES.

M’hauria agradat recordar els noms dels companys d’expedició.
Potser si algú llegeix la història? algun recordi el fet.

About Mili Sahara

Saharià 1974-975 (caporal transmisions, Villa Cisneros i Edchera)

Posted on 6 Agost, in cat (16) A la caserna, cat - Vilches i Rull, Ernest. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: